historia social. Decadència i Renaixença

HISTÒRIA SOCIAL: La Decadència i la Renaixença

LA DECADÈNCIA.

La Decadència es aquell terme que fa referència al començament del procés de substitució lingüística en oposició a la Renaixença, període en el qual la llengua passa a recuperar el seus àmbits cultes.

Causes polítiques, socials i culturals de l substitució lingüística:
Per a parlar d’aquest terme, ens tenim que moure a la primera meitat del segle XVI, n es va produir el desmembrament polític, social i cultural d’aquells països que formaven la Corona d’Aragó. 

Conseqüentment, es va anar perdent tot el poder polític, la qual cosa va fer que es perderen els poders en la majoria dels àmbits.Altre esdeveniment important fou la expulsió dels moriscos, al segle XVI, la qual cosa va provocar que València perdera un terç de la seua població, que fou repoblada posteriorment per castellans.Aquest fet, el que va desencadenar va ser que hi haguera molts més castellans al territori que valencians, per tant, les editorials de València i Barcelona, preferiren editar en castellà, ja que hi havia molta més demanda literària la a llengua castellana. Així, poc a poc, el valencià es va anar quedant reduït a un àmbit molt més privat, mentre que el castellà era la llengua més notària i empleada de cara al públic, amb un major prestigi.
A la Guerra de Successió, a la Corona d’Espanya (1704,1714), els territoris que formaven l’antiga Corona d’Aragó, es posicionaren a favor de l’arxiduc Carles, lluitant així al costa de les potencies aliades. Després de la derrota, Felip V va implantar el Decret de Nova Planta, en el qual es reflectia la pèrdua de Menorca i Sardenya, i de les institucions pròpies.Així doncs, el català va ser exclòs de l’Administració, de la Legislació, el comerç, l’ensenyament.

Els catalanoparlants d’aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s’expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.En el Renaixement i en el Barroc, el català va viure una etapa de decadència, pel que fa a la literatura culta.Com que les classe altes es castellanitzaven, els escriptors pretenien escriure en castellà per aquest públic.

RENAIXENÇA:
L’inici de la Renaixença es situa simbòlicament amb la publicació de L’Oda de la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau. Coincidint amb el romanticisme i el nacionalisme de tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.

Així doncs, es passa de la diglòssia e a primera meitat del segle XIX, al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia i la prensa de consciencia que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entra doncs e la poesia, teatre, novel·la, vida pública, etc.

En acabar el segle XIX, la perspectiva literària i sociolingüística havia canviat rotundament en comparació als segles passats, ja que s’havia trencat amb el decadentisme, s’havia recuperat la literatura culta i s’havia inicia l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

l'hostia de Rita

El video parla per si sol. Menys mal que Rita ja s'ha adonat de la mala gestió que ha fet...però massa tart! El mal a València ja està fet, així que després de 24 anys, sols cal donar pas a unes noves idees, nous ideals, i esperar que no ens fallen.

temps de... ¿canvis?

Un cop més, hem exercit el nostre dret d'escollir als nostres representants per tal que gestionin els governs locals. No ens falleu. Ara toca deixar de jugar a la política i començar a treballar per millorar els vostres pobles i ciutats a fi de be de tots nosaltres.

La política de partits ha estat mala consellera. El que es bo per tots nosaltres, ho sabeu. Necessitem que gestioneu el millor per a tots, parlant amb tots i acceptant o millorant les vostres propostes amb els matisos que aportin els altres representants i que ben segur, també han de voler el millor per tots.

Potser cal acabar amb les definicions tradicionals dels conceptes polítics. Govern i oposició. Un govern hauria d'estar format per la unió dels candidats més vàlids per exercir determinada tasca en favor de la ciutat i no per la tria del Regidor del partit guanyador que més afinitat pot tenir amb determinada àrea. Heu d'acabar amb el NO per que NO, si la proposta  es bona, ho es vingui d'on vingui fins i tot, si ha estat formulada per persones que tenen ideologies polítiques obertament contràries a les nostres.

He vist prou del vostre comportament per saber que això no passarà. Que avant-poseu els vostres propis interessos o be els del vostre partit, per penjar-vos medalles o enfonsar al vostre oponent. Sembla que pocs temps després de prendre possessió dels vostres càrrecs, la cobdícia política us imbueix i us fa sucumbir al sistema existent.

M'agrada veure la il.lusió, del qui per primer cop, es escollit com a representant del poble. Els més valents creieu que podeu fer canvis importants i de manera humil, us poseu al nostre servei. Fora bo, que aquesta humilitat us acompanyés al llarg de tota la vostre representació doncs, cal que recordeu que heu estat escollit per tots nosaltres.

Si aquesta fos la vostre forma de servir-nos, a fi de be per a tots, fossiu o no la persona o partit votat per nosaltres, us convertirieu en els nostres liders i com a tals, serieu respectats per tots i fins i tot, defensats . Una vegada escollits, serieu els "nostres" representants, fora quina fora la vostra ideologia política i fora quina fora, la nostra.

Sigueu nobles, honrats, humils, generosos, valents. Si ara ens representeu a tots, votants i no votants, no ens falleu.

Ara be, l’únic que ens queda es esperar i veure si totes aquestes promeses, totes les paraules i tot el dit fins la data d’ avui, resulta ser veritat, resulta que ens trau poc a poc d’aquesta negror que estem patint els ciutadans. Estem esperant fa molts anys, i us assegurem que la espera ha sigut molt llarga i molt amarga.

Ben cert és que no sabem el que passarà amb la entrada de noves idees i noves propostes al govern, però a pitjor ja és que no es pot anar... o si..¿qui sap?

canvis?

Com és que amb la seva política d’arraconament i de quasi persecució del català, amb la seva incompetència i irresponsabilitat demostrada en casos com l’accident del Metro de València, amb el seu foment de l’especulació i del malbaratament més desenfrenats i amb els seus casos de corrupció, el primer dels quals va ser el de Palop-Naseiro el 1990, el PP ha conservat durant vint anys el govern de la Generalitat Valenciana i el dels principals ajuntaments del País Valencià? Potser la resposta és que no hi havia alternativa, perquè era molt raonable pensar que amb governs del PSPV-PSOE els resultats serien si fa no fa iguals, tal com ho demostra el cas d’Andalusia. Al capdavall, no va significar pas un gir de cent vuitanta graus la substitució el 1995 en la presidència de la Generalitat Valenciana de Joan Lerma (PSPV-PSOE) per Eduardo Zaplana (PP), com tampoc no sembla que ningú se’n recordi dels candidats que l’executiva socialista valenciana va proposar per enfrontar-se a Rita Barberà, alcaldessa de València des de 1991. M’és igual si el PP pot impedir o no que Alfonso Rus es presenti a les eleccions, el cas és que elements com aquest han de desaparèixer de la vida política, i, sobretot, cal assegurar-se que no siguin substituïts per d’altres de semblants.

Durant els darrers anys, la coalició Compromís, defensora del valencianisme catalanista definit per Joan Fuster (1922-1992), s’ha presentat com l’autèntica alternativa a tot el desgavell perpetrat pel PP durant aquests dos darrers decennis; Mònica Oltra i Mireia Mollà s’han fet un nom en la política valenciana a base de denunciar barbaritats i despropòsits com ara, per posar només un exemple entre molts, l’intent de Rita Barberà de destruir el barri del Cabanyal. Així doncs, el proper 24-M pot començar una nova etapa en la història del País Valencià, on es posi fi a una mena de gestió que ha merescut sancions, fins i tot, de Brussel·les, on s’ha multat Espanya per haver maquillat el dèficit públic valencià, resultat, evidentment, de l’aeroport sense avions de Castelló, de la despesa de la visita papal, de l’ampliació de la seu de les Corts Valencianes, de la Copa Amèrica, del Circuit de Fórmula 1, dels fracassos urbanístics de la Patacona i del Nou Natzaret, del nou Complex Administratiu 9 d’octubre, de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, del nou estadi del València, de l’Institut Valencià de la Paella, etc.

Una altra força a l’alça és Ciutadans —o potser caldria dir ja Movimiento Ciudadano?— la qual, però, es dirigeix a aquells sectors espanyolistes radicals però desenganyats del PP; que patètic que resulta veure Rita Barberà intentant desqualificar Ciutadans dient que es proposen governar València des de Barcelona, com si per als del PP, Madrid no fos el centre del món, o és que no li faria il·lusió ocupar un ministeri al govern espanyol? D’altra banda, un cop s’hagin consolidat arreu d’Espanya, Ciutadans ja traslladarà la seva seu central a Madrid, tal com ho fan tots els partits espanyols.

Podemos, que en només un any s’ha moderat tant que ja diu el contrari del que deia al principi, pot treure profit del descrèdit del PSPV-PSOE, però, és clar, els seus dirigents valencians ja se’n cuidaran prou de no fer res que pugui enutjar aquell gran amic de Pablo Iglesias que és Sa Majestat el Rei Felip VI d’Espanya; de totes formes, si Compromís hagués de fer pactes, millor seria amb Podemos que amb el PSPV-PSOE, els de Pablo Iglesias són més novells i, a més, a Madrid no tindran tant de poder i tanta influència com els socialistes.

I sobre els perjudicis socials que causa l’espoli fiscal espanyol que pateix el País Valencià, tant greu com els de Catalunya i les Illes? Bé, d’això només en parlen els de Compromís.

diverisitat és força!

Sobre els catalans i els castellans
És dilluns, el 29 de novembre. Estic en un bar mirant la gran pantalla. Barcelona-Reial Madrid. Els dos millors equips del món. El tiki-taka de Barcelona. La classe individual de Madrid. Hi ha lluita. Hi ha emoció. Es tracta d'alguna cosa més que de futbol. Es tracta de la rivalitat entre les dues més importants ciutats d'Espanya. El sentiment nacional de Catalunya que tant de temps estava oprimit per la dictadura de Franco. El rancor dels madrilenys contra el pròsper i autocomplaent Barcelona. Els catalans opinen que estan contribuint massa diners a l'estat central d'Espanya. Aquesta actitud no fa créixer la seva popularitat entre els castellans.Hi ha controvèrsies polítiques. Fa poc Catalunya va prohibir el toreig. Pels pobres animals, diuen els catalans. No et burles de mi, és per putearnos, diuen els castellans. La Plaça de toros de Barcelona era famosa. Haver matat a La Monumental un toro significava molt per a un torero. Hi havia molt públic. Sobretot castellans que vivien a Barcelona. El pròsper Catalunya sempre havia atret molta immigració. Sobretot des del pobre Andalusia, on el toreig és tan popular.Ahir hi havia eleccions a Catalunya. 'Parlant sobre populisme! Per a un vídeo-clip l'expresident de Barcelona havia contractat una actriu de porno que ballava en roba que no deixava res a la imaginació pels carrers de Barcelona mentre cantava amb veu sensual que Laporta era un candidat molt apte. Els socialistes presentaven a una dona que es va córrer quan lliscava lentament el bitllet a la ranura de l'urna. El departament local del PP tenia un anunci en què la presidenta del partit apareixia en un vídeo joc com una versió botox de Lara Croft per disparar als immigrants il·legals. I el CiU, el guanyador d'ahir, tenia un anunci en què algú disfressat amb la bandera d'Espanya robava carteres dels catalans al carrer.A mi m'agrada Catalunya. Allà hi havia la primera vegada que vaig visitar Espanya. Era en els vuitanta. Mai vaig a oblidar el moment en què el tren va arribar a Barcelona després d'un llarg viatge per Bèlgica i França. Barcelona era meravellosa. Allà balbucejava les meves primeres paraules en castellà. Almenys, això creia jo. Potser era català. Què sabia jo? Quan després viatjava per Espanya i deia que havia estat a Barcelona, ​​moltes persones feien un gest de tancar la boca amb una cremallera imaginària mentre deien:'¿Los Catalans? Són molt tancats! 'Els mirava sorprès. ¿Els catalans tancats? ¿Teresa? ¿Toni? ¿Vicky? ¿¿¿Carmen ??També aquí a El Bierzo de vegades la gent parla amb menyspreu dels catalans. 'No tinc res en contra d'ells, però quan es dirigeixen a mi, han de parlar castellà i no catalán', diuen. La veritat és que els catalans aquí mai et dirigeixen en català. Parlen català entre ells, per descomptat. A Catalunya mateix a vegades es troba a algú que rebutja parlar castellà. Idiotes fanàtics hi ha a tot el món. Els catalans han d'estar orgullosos de ser bilingües. Que volen reprimir el castellà del sistema educatiu a Catalunya és una cosa que no entenc. Castellà és una llengua mundial. A mi em costava molt d'esforç aprendre-ho. Nens que creixen en un món bilingüe tenen un avantatge. Després aprenen més fàcil qualsevol altra llengua.Tot d'una sento esbroncades i crits de joia. Barcelona ha marcat un altre gol. Després d'una passada creuada de Messi a Villa. Segurament no catalans. Un argentí i un asturià. És la prova una vegada més. ¡Diversitat és força!Ací us deixe un article que he trobat per internet, i la veritat és que m'ha cridat prou l'atenció, dugut a la gran polèmica que ha suposat el desg d'independència de Catalunya a l'actualitat. Doncs, be, com a dia d'avui també estem tant posats al fútbol, aquest article reflexa mitjançant aquesta teàtica fubolística, les grans diferències entre catalans,i castellans.

Anglés, la gran lluita dels mestres

Els professors dels centres públics i concertats que imparteixin assignatures en anglès han de complir un requisit addicional pel que fa al domini de llengües estrangeres. 

Es tracta del Certificat de Capacitació, que s'aconsegueix després de superar un curs de diversos mesos sobre tècniques pedagògiques per donar matèries en un idioma forà. És a dir, no consisteix a avaluar coneixements tècnics, que de fet ja suposen a aquests professors, que han de disposar d'un nivell B2 en la llengua en qüestió per poder optar a aquest.

L'exigència es va regular en 2013 i entrarà en vigor el pròxim any, de cara al curs 2016-2017. L'elevat termini es va justificar en que d'aquesta manera es donava temps als professionals interessats a aconseguir la capacitació. No és un assumpte trivial doncs afectarà a milers de docents si es té en compte que de cara a l'esmentat exercici totes les escoles han de donar una assignatura no lingüística en un idioma estranger entre 1r i 4t de Primària. O el que és el mateix, els alumnes rebran la classe d'anglès habitual i una més (excepte Llengua o Valencià), per la qual es demanarà aquest certificat. Aquesta és la base del model d'ensenyament plurilingüe que el setembre vinent ja haurà arribat als dos primers cursos de l'etapa. En aquest cas i de forma provisional, els docents encarregats d'aquestes classes en anglès només necessitaran acreditar el B2, el mateix requisit que s'aplica als que treballen en centres de la Xarxa Plurilingüe, que ja dupliquen les hores d'anglès des de fa anys i fins i tot en cursos superiors. Això sí, de cara al 2016-2017 només valdrà la certificació. Segons han explicat fonts sindicals, tot i que la formació necessària per aconseguir la capacitació s'oferta gratuïtament per la xarxa pública, les places no són suficients davant l'elevada demanda, de manera que molts docents es veuen obligats a recórrer a vies alternatives de pagament. La capacitació també afavorirà els que es presenten a una oposició, ja que permetrà sumar dos punts en el concurs de mèrits, el màxim possible pel que fa al domini de llengües estrangeres. No obstant això, en no ser un requisit per a la docència fins a 2016, de cara al procés selectiu d'aquest estiu (de 887 places) encara es podran sumar amb el B2. Al principi Educació va plantejar exigir-ja, però ha optat per esperar un any perquè considera que és més d'acord amb la normativa que regula la capacitació i després que sindicats com CSI • F presentessin reclamacions en aquest sentit.

 OPINIÓ PERSONAL: 

Des del meu punt de vista, considere que açò dels idiomes està anant-se'n de les mans d'una manera desmesurada. És una lluita constant per a tots els joves a l'actualitat que com a bojos estan esforçant-se al màxim per a poder traure algun títol d'anglès i així poder arribar "a ser algú en quant al món laboral ens referim". En pròpia pell sé el que és dur diversos anys estudiant una llengua estrangera i no traure el rendiment esperat, però això, no crec que siga culpa dels propis estudiant, això be de més enllà, culpa dels propis professors d'anglès de l'escola, ja que l'anglès impartit en les sessions de primària deixava prou que desitjar. 

Aquest problema be donat per que abans no feia falta tant de títol ni tant de nivell d'anglès, doncs a l'escola ens ensenyaven el bàsic i fonamental que tampoc servia per a res si no et buscaves a vida fóra de l'escola per a saber més d'aquest idioma. El problema, realment be quant a aquells estudiants que en l'escola no han aprés res d'anglès, deuen d'estar lluitant sense parar per a fer-se un lloc al món laboral i aconseguir i títol que després posaran en pràctica a la classe d'una forma molt bàsica, és a dir, per a donar classe a nens de primària, l'únic que gastarem seran paraules i frases bàsiques, no totes aquestes complicacions que al B2 se'ns demana. 

Però be, la cosa està així, i és el que per desgràcia a estudiants com a mi ens ha tocat viure. Conselleria i el seu món... Per donar classe en valencià s'exigeix el mitjà (nivell C1) i el curs de capacitació i tot i així els alumnes que no van a línia en valencià no són capaços de parlar-lo correctament, i molt menys d'escriure'l. ¬¬Doncs per fer classe en anglès exigeix el B2 (curs que actualment estic cursant i hem pareix desmesurat per a una classe de primària) i el mateix curs de capacitació, així que ja sabem el resultat d'aquesta "innovadora" mesura de la conselleria. L'únic que s'aconseguirà amb tot açò, són alumnes que no parlaran bé ni castellà, ni valencià ni anglès. I a més com milers de professors sense capacitats reals per expressar-se correctament en anglès van a impartir classe, el nivell d'aquestes baixarà per força.

proves als centres escolars

La conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha publicat les instruccions per les quals s'estableixen les dates en què es realitzaran les proves d'avaluació diagnòstica de quart de Primària i segon de Secundària, i d'avaluació individualitzada de tercer de Primària. 

 En concret, les proves escrites d'avaluació diagnòstica de quart de Primària, així com les d'avaluació de tercer de Primària, es realitzaran els dies 28 i 29 de maig, i les proves orals es duran a terme entre els dies 25 de maig i 14 de juny. 

Pel que fa a les proves diagnòstiques de segon de Secundària es realitzaran els dies 21 i 22 de maig, tal com estava previst. Es tracta del quart any consecutiu que la Conselleria d'Educació realitzarà una prova d'anàlisi als 100.183 alumnes de quart de Primària i segon de Secundària per conèixer el nivell de competències i coneixements adquirits al llarg del curs. 

 Pel que fa a les proves d'avaluació individualitzada de tercer de Primària, que realitzaran enguany 49.169 alumnes de 1.323 centres, es tracta de la primera vegada que es duran a terme, atès que aquest és el primer any d'implantació de la nova Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa. Cal destacar que la LOMCE estableix proves d'avaluació en tercer i sisè de Primària, amb la finalitat mesurar el nivell d'adquisició de competències per part de l'alumne, però aquest any només es realitzarà a 3r de Primària ja que encara no està implantat el nou sistema a sisè de Primària. 

 Proves diagnòstiques: en concret, les proves de quart de Primària seran realitzades per un total de 50.122 alumnes, pertanyents a 1.326 centres educatius i les de segon de Secundària un total de 50.061 alumnes, pertanyents a 680 centres educatius.

 A través d'aquestes proves, Educació i els centres obtenen informació sobre l'adquisició de competències de les àrees de matemàtiques i comunicació lingüística. A més, els alumnes de quart de Primària també realitzen proves per avaluar la seva competència oral, que es duran a terme entre el 28 de maig i el 14 de juny. 

 L'avaluació diagnòstica constitueix una prioritat per a la Conselleria d'Educació atès que permet disposar d'uns informes amb què es pugui treballar per la millora de la qualitat educativa i contra el fracàs escolar. Cal destacar també que, per iniciativa de la Conselleria, s'ha dotat de més transparència als resultats obtinguts pels centres en les proves, atès que els pares poden sol•licitar l'informe dels resultats com un element clau a l'hora d'escolaritzar els seus fills al centre educatiu.

 Nivell de coneixement: els resultats d'aquestes proves permeten a la Conselleria, als centres educatius i al professorat disposar d'informació sobre de la qualitat del sistema educatiu. Per això, constitueixen un instrument eficaç per a conèixer aquells aspectes que poden ser millorats i establir així plans de millora ajustats i realistes.

 Així, l'anàlisi dels resultats, la confidencialitat està assegurada, per garantir l'anonimat dels alumnes, permet detectar de manera primerenca possibles dificultats per a ser esmenades amb l'adopció de les mesures necessàries. A més, aquestes proves tenen també un caràcter informatiu i orientador per al professorat, l'alumnat i les famílies, mancant d'efectes acadèmics. 

 Entre altres accions, fruit de les anàlisis de les avaluacions diagnòstiques realitzades en els últims anys, la Conselleria ha publicat diversos materials per millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat.

 OPINIÓ PERSONAL: Esta noticia en particular m'ha cridat l'atenció especialment, ja que després d'haver-la llegit, considero que és una mesura positiva en tant en quant parlem d'educació. Bé es cert, que tots els centres educatius duen un control establert sobre el nivell d'aprenentatge adquirit pels seus alumnes, sobretot a l'etapa de primària, que és on més èmfasi hi ha que fer al hora de que els xiquets aprenguen, doncs és el període més sensible d'ensenyament i aprenentatge. 

 Mitjançant exàmens, controls o proves, els alumnes posen al coneixement dels mestres quines són les coses que han adquirit, els seus coneixements i els seus errors. D'aquesta manera, s'avalua d'una forma més específica, ja que les proves de classe es realitzen tema per tema o trimestre a trimestre. Crec que el pla establert per Conselleria d'avaluar de forma general als cursos, és la millor forma de saber si el que han adquirit al llarg de tot el curs ha fet efecte en els alumnes, doncs reflecteixen els diversos coneixements educatius que al llarg del cicle escolar es suposa que han aprés. Aquesta prova, per descomptat, es realitza de forma individual, per a que el xiquet reflexe el que ha aprés, el nivell educatiu que posseeix, els errors...etc. D'aquesta manera Conselleria pot fer-se una idea acertada de les competència del centre, de la qualitat educativa que el caracteritza, i de quines serien les millores més ajustades per a millorar (en el cas de que siga necessari) el centre.

"Pompeu Fabra", la 12 universitat més important del món

"La universitat Pompeu Fabra i l'Autònoma de Barcelona se situen entre les 30 millors universitats del món de menys de 50 anys , segona la llista que publica la revista THE (Times Higher Education). 

En concret, la Pompeu Fabra ocupa la posició número 12 , d'una llista que encapçala la suïssa École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

 Pel que fa a la UAB, se situa al lloc número 29 del rànquing. La resta d'universitats estatals apareixen a partir del lloc número 46, que ocupa la Universitat Autònoma de Madrid. 

Al lloc 80 apareix la Universitat Rovira i Virgili. Al lloc 88 hi ha la Universitat de Vigo i al 97 la Universitat Politècnica de València. Als llocs dos i tres de la llista hi apareixen universitats sud-coreanes, concretament la Universitat Pohang de Ciència i Tecnologia i l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia (KAIST). 

En quart i cinquè lloc també hi ha universitats asiàtiques, com són la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong i la Universitat Tecnològica de Nanyang, de Singapur. Per països, Austràlia és el que situa més universitats en el Top 100 d'universitats joves (16), seguit de prop pel Regne Unit (15) i, a més distància, per Alemanya (7), els Estats Units (7), Espanya (6) i França (5). 

Els resultats del rànquing s'han fet públics durant la Cimera d'Universitats Joves, que enguany ha tingut lloc a la Dublin City University. Durant la jornada, Phil Baty, l'editor del rànquing, també ha anunciat que la Universitat Pompeu Fabra, cinquena europea i primera estatal de la llista, serà la seu de la propera cimera, que es farà a Barcelona els dies 6 i 7 d'abril del 2016". 

La veritat és que després d'haver llegit aquest article per internet, crec que és una bona noticia per al país català, ja que d'aquesta manera, els integrants d'aquesta universitat han demostrat el seu esforç, la seua intel·ligència i la seua serietat davant d una institució com aquesta. 

Amb esforç i sacrifici i pocs anys, al voltant dels 50, han aconseguit colocar-se al lloc 12 entre les universitats més importants del món, un lloc que no està gens malament. Ben és sabut que sempre han destacat les universitats procedents de països amb un alt nivell económic i una gran prospèritat, o inclús de pròpies ciutats espanyoles amb un alt nivell, com be són les de Madrid. Per aixó, considere que aquesta es una bona noticia per al poble català,i que poc a poc anirà prosperant i pujant possicions en aquesta llista.

interferències lingüístiques

Seguint amb la classe anterior, hem completat per grups un quadre, posant-lo en comú, segons la importància que te per  a nosaltres els diferents criteris establerts al requadre.

D’aquesta manera, hem decidit que el primer lloc, s’ha de planificar l’activitat d’expressió, prendre consciència de les necessitats orals, mantenir l’ordre a classe, emfasitzar tant la correcció, com la fluïdesa, i per últim, esperar els progressos a mitjà i a llarg termini.
Seguint amb la dinàmica de la sessió, per grups hem llegit una mena d’articles, relacionats en diverses propostes que poden seguir-se dins d’un aula, i d’ aquesta manera fomentar la comunicació oral dins de les classes. Segons siguen jocs, tècniques, estratègies,etc.
S’han proposat jocs de presentació, com el : ¿qui és?, jocs de presentació:  escollim i tema, i també s’han proposat tècniques de treball en grup, on s’han seleccionat opcions com grup nominal, una posada en comú d’un tema per part dels participant de cada grup, i el seu corresponent debat. I també, ens ha paregut adequat seleccionar els diàlegs simultanis, on per parelles, el mestre proposa un tema, i cada parella ha de dialogar i debatre sobre aquest tema fins arribar a un consens comú.
A més a més, també hem estat vegent les interferències lingüístiques, definides com els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per l’influència d’una segona llengua.Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de comunitats lingüístiques, les interferències, etc... la influències d’una llengua a altra seran majors o menors.
El paper dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament és fonamental en aquest aspecte, ja que te una gran influència a la societat.Es tracta d’un procés constant i difícil de corregir, ja que sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia forma alinea.
Així doncs, classifiquem la interferència, segons siga:
Dins d’aquesta coneguem, els préstecs: paraules procedents d’altra llengua introduïdes en un altra, i el cals: paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua.

1-      Fònica: consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que són pròpies d’altra.

2-      Lèxica i semàntica: incorporació en la llengua “b” de les paraules i expressions semàntiques pròpies d’un altra, com pot ser: saque, bocadillo...etC

COMUNICACIÓ ORAL. EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Degut a la gran importància de la oralitat,  el docent que s'encarrega de donar la classe, ha de ser conscient de que és fonamental que els seus alumnes es comuniquen, es relacionen , siguen capaços d'establir una conversa coherent i adequada.

Per a que la comunicació educativa siga efectiva i eficaç, ha se reunir una mena de característiques. Així doncs, per a que hi haja una comunicació  fluida, tant l'emissor com el receptor deuen d'estar oberts, és a dir, l'emissor te que parlar d'una forma clara, i el receptor, dispost a escoltar i a entendre el missatge.

També deu existir una bidireccionalitat del procés, és a dir, deu d'haver una continuïtat del missatge emes per l'emissor i captat pel receptor, per a que tinga sentit en tot moment el significat del missatge que s'exposa. Malgrat açò, també es possible, que tant l'emissor com el receptor modifiquen el missatge, pel que deu d'haver una interacció en el procés, segons la dinàmica establerta.

D'aquesta forma, les relacions de comunicació que s'esdevinguin en l'aula deuen ser converses amb un missatge clar, concret i precís. La funció de tot docent és que els seus alumnes siguen capaços de parlar de manera coherent, amb un to adequat, amb paraules significatives i que en tot moment no perguen el fil de la conversa. 

Emissor i receptor tenen que posar tot el seu empeny en aconseguir que la comunicació oral complisga tots els seus objectius, és a dir, que siga entesa, clara i concisa.A continuació, destacar quines són les característiques bàsiques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:- Sensibilitat- Sentit comú- Creativitat- Laxitud- Seguretat- Moral i èticaPer altre costat, destacar també, que es fonamental que el docent pose a disposició de l'alumnat els mitjans necessaris per a que siga capaç de construir la comunicació per si mateix, descobrint-la  a partir de la seua pròpia realitat i context.Tot mestre, és mestre de llengua, i per a ser un bon mestre, és important ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l'ambigüitat i fer esquemes o petits resums abans de presentar o d'exposar un tema, de tal forma que s'exposen les idees clares i precises.

Es creu també, que el millor model de llengua que pot presentar un docent, és la ductibilitat, l'adaptació, és a dir, tant el docent com l'alumnat ha se saber on està produint-se la comunicació i quines són les característiques que ha se seguir segons  el lloc on es desenvolupa. Dins de l'aula, hi haurà un to més seriós, més formal, amb un vocabulari més ric, i per altra banda, si es produeix al carrer, el to, la forma d'expressar-se, etc, canvien totalment, siguent ara més informals, col·loquials.

El docent, ha de vetllar i assegurar que en tot moment es produeix un enriquiment del llenguatge, però això no seria possible si no hi haguera una clara voluntat d'alimentació cultural. En tot moment, el docent ha de preocupar-se dins de l'aula, de fomentar i solidificar un bon llenguatge, una bona comunicació, i així, poc a poc fer conscients als alumnes de a gran importància que te l'oralitat.

expressió oral

L’EXPRESSIÓ ORAL.
A la classe del dia 29 d’abril, estiguérem parlant àmpliament del que suposa l’expressió oral i com deuríem de fomentar-la en l’aula, amb els nostres alumnes.
D’aquesta manera, ens posarem per grups i començarem a debatre i a posar en comú una mena de conceptes i d’idees. De la mateixa manera, estàvem fomentant l’expressió oral de forma inconscient, al parlar de forma individual, dialogar amb els demés, discutir, debatre, etc.Dos conceptes fonamentals que hi estiguérem parlant a la classe, són la comunicació oral autogestionada i la plurigestionada.Les diferenciem en tant en quant la autogestionada es relaciona en el propi individu, en la gestió del discurs que fa el propi emissor a l’hora de emetre un discurs, exposició, etc. El receptor no te un paper fonamental en aquest tipus de comunicació. On intervé és en la plurigestionada, relacionada amb el debat, entrevistes... en aquest tipus de comunicació, tant l’emissor com el receptor tenen papers fonamentals, ja que estableixen una comunicació entre ambdós.També, afegir, que hi estiguérem parlant sobre quin d’aquestos dos tipus de comunicació seria més interessant per a practicar a l’aula des de nivells baixos. Les respostes en general de tots els companys foren que tant ú com l’altre, son tipus de comunicació oral fonamentals per a posar en pràctica en les aules, i al veritat és que quant més prompte es comenci millor, ja que el xiquet tindrà una major predisposició a l’hora de dialogar amb els demés, realitzar  alguna intervenció individual, etc.
Per altre costat, tenim les macro habilitats , estratègies que l’emissor d’un discurs oral posa en marxa per a comunicar-se en situacions d’autogestió i de plurigestió.Trobem doncs, una sèrie de micro habilitats de l’expressió oral, com són:-          Planificar un discurs: a partir de l’experiència que tenim en situacions semblants, es tracta de preveure i planificar el que pot passar, i com ens comportarem. Suposa el fet de pensar que es vol dir, i com anem a dir-ho, quin és el nostre objectiu, i el tema a transmetre.
-          Conduir el discurs: Són les estratègies a seguir, l’autogestió, el to de parla, com captar l’atenció del receptor, etc.
-          Negociar el significat del discurs: Es tracta d’adoptar el grau d’especificació del discurs a partir de la situació de comunicació i del que sabem del receptor, i d’avaluar la comprensió de l’interlocutor, és a dir, confirmar o explicitar  el grau de comprensió
-          Produir el discurs: Intercanvi de missatges, posar en pràctica l’oralitat de forma adequada i coherent.
-          Considerar els aspectes no verbals: es relaciona en tot el que te que veure en la gestualitat, l’ expressió corporal, to, veu...
Per a concloure, dir que és molt important que dins de les classes es fomente la comunicació oral, ja que el xiquet té que ser capaç en un futur de desenvolupar-se  en tots els àmbits, amb una bona coherència, to de veu, adequació, etc. 

habilitats lingüístiques

 A la classe d’avui, 24 d’abril, hem estat parlant sobre les habilitats lingüístiques.Les habilitats lingüístiques es classifiquen es classifiquen en funció de dos factors, com be són:
Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació:-habilitats receptives  (escoltar i llegir) i les habilitats productives ( parlar i escriure)L’altre factor de classificació és el cana que s’emplea en el procés de comunicació:-les habilitats orals (parlar i escriure) i les habilitats escrites  (escriure i llegir) en funció que el missatge codificat utilitze el suport de les ones acústiques o que es vehiculen amb les lletres impreses o manuscrites.Cal observar que les habilitat lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre sí.
En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu .És per això, que des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada.Per altra banda, cal parlar del discurs oral, com a estil o mode lingüístic. Així doncs, sol ser: col·loquial, informal, subjectiu, redundant i obert, i amb una sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades, i amb un lèxic mes general i pobre, repeticions, onomatopeies i frases fetes.
El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió inclou;-          Canal de auditiu
-          Percepció successiva dels diversos signes
-          -Comunicació espontània: l’emissor del text pot rectificar però no esborrar, el que ja ha dit. Per tant, el receptor té que entendre el missatge tal i com s’emeta.
-          Comunicació immediata en el temps i espai. L’oral és més ràpid i àgil.
-          Comunicació efímera : el sons són perceptibles durant el temps que s’emeten per l’aire.
-          Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla,l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta.
-          El context extra lingüístic té un paper fonamental.
Afegir també que hi ha textos que utilitzen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori per ser textos orals. A més a més, les característiques  del discurs oral i les del escrit es barregen segons els diferents tipus de comunicació, s’utilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem .I ara, centrant-nos més en aquest tipus de comprensió, la oral, parlarem del que anomenem com “escolar”. Escoltar suposa comprendre un missatge, i pera a fer-ho, s’hi posa en marxa un procés cognitiu de construcció de significat, i d’interpretació d’un discurs oral. D’aquesta manera, el recepto captarà el significat del contingut del missatge que l’emissor vol donar a entendre.
Els receptors escoltem amb uns objectius determinats: obtenir informació, rebre una resposta i entendre quelcom. A més a més, tenim unes expectatives concretes del que sentim, com són el tema, el tipus de llenguatge i l’estil.Si hi ha copresència física, escoltar permet la retroalimentació o feedback amb qui parla  i l’intercanvi de papers entre emissors i receptors sol ser constat. Hi ha també d’altres factors, com bé són els sorolls, l’aparença visual, etc, que ajuden al receptor a l’hora de captar el significat del missatge i d’interpretar el text. A més, existeixen una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar, que cal posar en pràctica si volem que la comunicació fluïsca, com bé són el contacte visual, mirar als ulls a qui es parla, somriure, assentir, reaccionar de manera adequada al missatge, etc, una sèrie de comportament no verbal que cal tenir en compte a l’hora de emetre i rebre qualsevol missatge.
MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL.Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació :-reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica, com són els sons, les paraules, expressions..-seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.-interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.-anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient ( paraules, idees) a partir de les entonacions, del contingut, de l’estructura del missatge...-inferir informació  d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem, per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim...poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.
-retenir determinants elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs. És la memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable : memòria a llarg termini.
Per posar  en pràctica aquestes macro habilitats és necessària una certa competència lingüística que permeta reconèixer, seleccionar i interpretar els diversos enunciats lingüístics.Una vegada assolida la competència bàsica, la comprensió de textos orals més complexos, estarà en funció del nivell d’aquesta competència en cada individu.
Didàctica de la comprensió oral:
Una sèrie d’orientacions didàctiques que ens ajudaran a fer efectius els exercicis propossats.-l’aprenent necessita molta pràctica per  a desenvolupar l’habilitat d’escoltar, pel que els exercicis han de ser breus i intensius.
-cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici. No és tan important que l’alumne resolga correctament el exercici, el fonamental és que  s’adone dels errors i els rectifique.-també és fonamental que l’alumnat tinga una sèrie de raons per a escolat el missatge, un interès, una expectativa, que formule d’alguna forma visible la seua comprensió, per tal de poder comentar, millorar i avaluar allò que es vol transmetre.D’altra banda, cal posar en pràctica els següents passos per a dur els exercicis a  terme:-introduir el tema abans, per tal de motivar-lo-presentar de forma clara i correcta la tasca a efectuar.
-escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades.-realitzar la tasca individualment
-comparar les respostes per parelles o per petits equips, per tal que apreguen uns d’altres i cooperen entres ells, aprenent a la vegada que s’ajuden a recolzar el discurs oral.
I per a finalitzar aquest tema, conclourem amb un decàleg de l’oient perfecte. Passos a seguir:1. adoptar una actitud activa. Tenir curiositat2. mirar l’orador3. ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.4. connectar amb l’onda de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua forma de veure les coses5. descobrir la idea principal6. descobrir la idea i el propòsit de l’orador7.valorar el missatge escoltat8. valorar la intervenció de l’orador9. reaccionar al missatge
10. parlar quan haja acabat l’orador

normalitzció lingüística ESTHER BENAVENT

Contacte de llengües: bilingüisme, disglòssia i substitució lingüística
Coneguem el llenguatge com aquella facultat de poder comunicar-nos  els uns als altres mitjançant un sistema de codi determinat de signes interpretable tant per l’emissor com pel receptor.  El llenguatge te doncs un aspecte social i individual.Tan mateix, el llenguatge engloba dos conceptes com bé són els elements interns i els elements externs.Dins dels elements interns del llenguatge, trobem l’estructura lingüística, tot aquell conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua. S’engloben doncs la fonètica (la ciència que estudia els sons de la parla), la fonologia (ciència que estudia els fonemes, les classes de sons diferents dins d’un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.), el lèxic, les regles ortogràfiques  i les morfosintàctiques.Aquesta part del llenguatge s’encarrega doncs d’estudiar l’antiga gramàtica, la lingüística tradicional i la moderna lingüística. Resumidament, estudia l’essència de la llengua.Per altra banda, si parlem dels elements externs, cal definir l’ús lingüístic. És per el mateix fer d’usar una llengua en la pràctica per a comunicar-nos socialment. Podem dir que és la relació existent entre la llengua i la societat
Dins dels elements externs també trobem la sociolingüística, aquella disciplina encarregada d’estudiar les condicions d’existència d’una llengua. Analitza l’ús lingüístic relacionant-lo amb la realitat objectiva, en el seu context social. Es a dir, s’encarrega de conèixer l’estructura d’una llengua i el medi social on es practica i on es desenvolupa.Les variables sociolingüístiques que intervenen en el procés de comunicació són les següents:-Àmbit d’ús d’una llengua
-El territori on es practica-Les varietats lingüístiques més utilitzades-La categoria del seus parlants, es a dir, sexe, edat professió...-Els temes que es tracten-El context en que es produeixen les comunicacions
-Les intencions i el mode (oral, escrit) dels qui practiquen la comunicació.

Per altra banda, tenim el monolingüisme, conegut com  l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. És l’ús d’una única llengua per part d’un individu o població d’un determinat territori.Estadísticament és molt menys freqüent que el plurilingüisme, per diversos motius:·
No cal confondre llengua minoritària amb llengua minoritzada.Llengua minoritària és aquella que té un nombre reduït de parlants., com són el català, el suec, el danés, etc.
I la llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició  d’una altra llengua i està immersa  en un procés de retrocés des seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral,  dons la seua llengua pròpia és insuficient per a viure-hi.
Ara parlem del bilingüisme, terme que fa referència a l’existència de dues llengües en un individu o un grup social.  És evident que aquest  és un concepte polisèmic,. S’ha entès per bilingüisme la possibilitat  d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però aquesta és una  situació utòpica, ja que no s’aplica perfectament a la realitat.
Tan mateix, podem trobar 3 tipus de bilingüismes diferents, com bé són:
Comprovem que es parla de bilingüisme en diversos casos, com:-Segons el grau d’ús de la llengua: PASSIU (l’entén però parla), ACTIU (l’entén i també el parla-Segons el grau de domini de la llengua : SIMÈTRIC, si totes es coneixen igual . ASIMÈTRIC ( si alguna es domina més que altres.
-Segons la motivació psicològica: INSTRUMENTAL (per motius laborals o econòmics ) INTEGRATIUS ( com és el cas dels immigrants, que han tingut que dependre altra llengua per a comunicar-se).
S’usen per tant dues llengües, una de pròpia, i un altra d’un altre grup , i s’alternen segons unes normes d’ús. Ara bé, el bilingüisme social, presenta alguna que altra desigualtat. Alguns autors defenen que si existeixen societats bilingües, no ho són intrínsecament, sinó per diverses raons que s’han vist revocades a fer-ho.
-Bilingüisme territorial: el definim com aquell espai determinat  dividit en dues zones delimitades geogràficament  que tenen cadascuna una llengua pròpia. Aquest bilingüisme l’estudia la geografia lingüística i no la sociolingüista.Com hem pogut comprovar, el terme bilingüisme  es redueix en l’ús de dues llengües . per això, cal introduir una sèrie de conceptes mes  específics: disglòssia, conflicte lingüístic i procés de substitució.
Comencem  per explicar la disglòssia, que parteix  de l’estudi d’una situació  en que coexisteixen dues varietats  d’una mateixa llengua la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.Segons Fisheman, la disglòssia seria aquella situació en que una llengua ocupa els àmbits formals i l’altra els àmbits informals.Fisheman descriu doncs diferents situacions possibles, tenint en compte al hora  l’ocupació  dels àmbits d’ús i la competència individual dels parlants envers les dues llengües coexistents :-          Situació de disglòssia i bilingüisme: és el cas  d’aquelles societats on els membres de la qual són capaços  d’expressar-se en dues llengües que exerceixen funcions diferents.
-Disglòssia sense bilingüisme: aquelles societats on l’elit dirigent introdueix una llengua com a distintiu de classe-        
Seguidament, trobem la substitució lingüística. Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte entre dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes  lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o totalment un sistema en els diversos àmbits d’ús. Es tracta d’una situació dinàmica i inestable que sorgeix quan una llengua forastera (o dominant o expansiva) comença a ocupar  els àmbits d’ús d’una altra , pròpia d’un territori ( llengua dominada, recessiva  o minoritzada).Una vegada que una comunitat lingüística entra en una situació de conflicte lingüístic, el procés iniciat es dirigeix cap a la substitució o extinció de la llengua recessiva. 
1.       Etapa inicial: la llengua d’una altra comunitat linguistica entra a ocupar certs àmbist d’ús de la llengua que estava exercint totes les funcions lingüístiques de la comunitat. Les raons són sempre extralingüítiques (hegemonia, poder polític, annexió territorial...)
4.       Per últim, quan el procés s’ha completat, tenim l’abandó absolut de la llengua dominada  i l’ús exclusiu de la llengua nova.

Un fenomen paral·lel a la substitució, és  la interposició o mediatització, que es produeix quan  la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. Parlem doncs, de llengües satèl·lit.: Els parlants empren la llengua dominant per traduir una tercera llengua . Els immigrants aprenen la llengua dominant per integrar-se i no la llengua pròpia de la comunitat.La Interferència lingüística: es coneix com els canvis en l’estructura d’una llengua motivats directament per l’influencia d’una segona llengua.
-          Interferència fònica: la introducció del fonema X del castellà i la no diferenciació entre essa sorda i sonora.
-          Interferència  lèxica i semàntica: és la part més sensible de la llengua.
-          Interferència morfosintàctica: s’apliquen les estructures morfosintàctiques de la llengua dominant  “la costum , la senyal deurien ser les set, va caure trencant-se una mà”
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:Procés de resposta al conflicte lingüístic.
Pretén recuperar els àmbits d’us i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua desaparició .
La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística.La normalització és sempre una decisió històrica conscient. Implica canvis culturals, socials, polítics, i sobretot una actitud favorable cap a l’ idiomaAquest procés inclou dos aspectes, tal com a la normativització (codificació de la llengua ) i la intervenció sociopolítica,la política lingüística.Política lingüística: activitat que desenvolupa un govern sobre l’ús de les llengües.Aquesta intervenció pot ser conscientment exercida o inconscientment provocada.
Les intervencions dels poders públics sobre les llengües al llarg de la història han estat freqüents. Hi ha dos tipus, per acció o per omissió.
-liberalisme o no- intervenció: no s’intervé i es deixa que un procés de conflicte es desenvolupe.
Dirigisme o intervenció: es publiquen lleis, decrets... Poden servir per mantenir l’hegemonia d’una llengua o, pel cantó oposat, per frenar-ne el procés de substitució.

-Molts Estats reconeixen més d'una llengua oficial perquè hi conviuen diversos pobles.      

-En els Estats oficialment monolingües pot haver-hi comunitats amb llengües pròpies, fruit dels moviments de fronteres històrics·     

 -A l'escola s'aprèn una segona llengua·         

-La immigració fa que hi hagi una forta barreja idiomàtica a tot el món

El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua d’una manera habitual. El monolingüisme social es produeix quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.Podem afirmar per tant que el monolingüisme es una situació estranya, és l’excepció, i la norma general és el plurilingüisme. El coneixement d’altres llengües a més de la pròpia, possibilita  la comunicació entre els pobles. Però com no hi ha tants estats al món com llengües, lo habitual és  que dins d’un mateix estat convisquin diverses llengües.

-Bilingüisme individual: capacitat d’una persona d’emprar dues llengües

-Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual ( el poliglotisme  dels individus ) afecta a col·lectius sencers que formen grups socials.

Bilingüisme sense disglòssia: és el cas dels que aprenen un segon idioma  per pròpia voluntat.-        

No bilingüisme ni disglòssia: seria la situació de comunitats monolingües ( castellans de les regions castellanoparlants), o estats monolingües, (portuguesos , islandesos )

La disglòssia estableix una estricta diferenciació entre les varietats de les llengües  (A per als registres formals i B per als informals),però en la nostra comunitat lingüística observem que la llengua A (el castellà), també  ha passat a usar-se en contextos informals.

 El desenllaç és la desaparició de la llengua pròpia i la seua substitució per la forastera (substitució lingüística) o bé el procés contrari: la NORMALITZACIÓ.Allò més normal serà la substitució lingüística, que es desenvolupa en un procés de diverses etapes.

2.       Procés de bilinguialitzacio: és l’etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves... són els primers en adoptar la segona llengua. Aquesta comença a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua pròpia.

3.       Procés de monolingüització en la llengua dominant: poc a poc es va abandonant la llengua dominada (llengua A) i es suplantada per la llengua B, dominadora. Aquesta fase és molt ràpida, ja que la societat ja coneix la llengua B. Pot presentar una serie de problemes, com bé són:- AUTOODI: els que han passat a l’altra llengua i reneguen del seu orige linguistic, del qual volen distanciar-lo.-MITIFICACIÓ DEL BILINGÜÍSME:es generalitza la falsa creença en la compatibilitat jeràrquica de dues llengües.  En realitat la llengua dominada va reduint els seus àmbits d’ús, i la dominant els amplia.- CREACIÓ DELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua,-BILINGÜÍSME UNIDIRECCIONAL: la llengua dominant  resulta necessària i suficient. Els parlants de la llengua dominada necessiten aprendre la llengua dominant, el bilingüisme es imposat. Els parlants de la llengua dominant, en canvi, no necessiten aprendre la llengua dominada, ja que poden viure perfectament en la societat sense usar-la.

el maltractament de la llengua

Un entorn advers per la llengua catalana

Els Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, un informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, mostra de manera contundent l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de l’Estat espanyol.
Sabem que les llengües, expressió del món, les persones i les cultures són portadores d’un bagatge històric, cultural i social que heretem com a realitats que varien d'una generació a l'altra, un mirall de les comunitats que se’n serveixen. De fet, podríem llegir la seva història a través de les petjades de les llengües perquè mai no existeixen separadament dels pobles que les parlen i es modelen per imperatius de naturalesa social, econòmica, política i cultural. 

Per regla general, les llengües van canviant perquè remunten o perden posicions a la societat, incrementen o perden volum de parlants, amb una tendència a l’alça o a baixa en la presència en l’esfera pública o en el reconeixement jurídic que tenen. També el català, amb segles d'història i vitalitat cultural i social, ha anat seguint el curs del temps amb estímuls i adversitats de tota mena. Darrerament, les adversitats per part de l’estat espanyol han crescut. La legislació ha de ser favorable a la llengua que es promou. Ho sap l’estat espanyol. Sap que incidir en la llengua és incidir en la societat mateixa. L’entorn legislatiu i polític advers pesa enormement en matèria lingüística.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüistica, denuncia el maltractament de la llengua

Wert VS català

Wert ataca la immersió lingüística a l'escola i redueix el català a una assignatura optativa

Irene Rigau anuncia que la nova llei espanyola d'educació dóna un tractament "residual" a la llengua catalana i que "no havia estat tan menystinguda des del 1978". Madrid vol obligar la Generalitat a pagar escoles privades a les famílies que vulguin l'escolarització en castellà. La consellera considera l'operació una "ofensiva" contra el català, amb un text "amagat fins que han passat les eleccions"
El canvi en la llei d'educació del ministeri espanyol és una "ofensiva contra el català" que deixarà la llengua en una situació "pitjor que l'any 1978", segons la consellera d'Educació, Irene Rigau
La norma impulsada per Ignacio Wert situa el català com a "quarta llengua" en l'educació primària, després del castellà i de dues llengües estrangeres. "Mai un ministre havia anat tan lluny", ha dit la consellera, en una compareixença aquest dilluns a la tarda.
La llei de Wert introdueix el concepte "llengua materna" com l'idioma en què s'avaluarà la competència comunicativa dels alumnes a primària. "Demostra molt poca reflexió, perquè de llengües maternes, a Catalunya, actualment n'hi ha unes quantes". La consellera creu que així es "trenca el model de l'escola catalana".
"Mentre la comunitat autònoma no determini quines matèries van en català i quines en castellà, els pares podran optar a escolaritzar els seus fills en centres privats, i l'administració n'haurà de sufragar la despesa", diu la nova llei, segons Rigau.
La consellera retreu al ministeri que hagi tingut el text "amagat" fins ara, que ja han passat les eleccions catalanes. "Fins ara hem estat treballant amb un altre text, i avui ha sortit aquest del calaix, amb intencionalitat política".
La immersió, en perillUn altre dels canvis d'última hora en l'esborrany és una disposició addicional que estableix per al conjunt de totes les assignatures que les dues llengües cooficials hauran d'utilitzar-se "en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives". Una disposició que trenca, doncs, amb la immersió lingüística en català.
Tot i que la llei preveu també que les autonomies poden "determinar la proporció que procedeixi en l'ús del castellà i de la llengua cooficial" en atenció "a l'estat de normalització lingüística", la consellera alerta que això no allunya el perill, ja que "l'objectiu clar de la llei" és "la recerca del 50%-50%" en l'ús del castellà i el català a l'escola pública de Catalunya.
A més, el nou esborrany especifica que mentre les administracions competents no determinin aquesta proporció, els pares podran escollir la llengua vehicular dels seus fills a l'escola, i si així ho volen es podran matricular a un centre privat que ho garanteixi, amb les despeses pagades per la Generalitat.

el perdó de Rita Barberà.

Ací us deixe les paraules de la nostra alcaldessa Rita Barberà després de d'haver "assassinat" un vegada més la nostra volguda llengua.La veritat que deixa prou que desitjar que ens represente algú que no coneix ni la seua pròpia llengua.L'esdeveniment com be sabreu tots va ocorrer el dia 22 de febrer del 2015 a la Crida de falles, festa que si per alguna cosa ens caracteritza, és pel sentiment valencià, cosa de la qual escasseja aquesta dona.
Barberá demana perdó pel seu discurs: 'Em vaig quedar en blanc'L'alcaldessa de València ha assegurat sentir-se "profundament disgustada '
'Tenia un tema treballat, probablement m'ho havia treballat massa', diu 'No em negareu que tinc la paternitat o maternitat d'alguna paraula nova'
L'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha demanat disculpes per com emprar el valencià en la seva intervenció durant el tradicional acte de la Cridà de les Falles de la ciutat, ha reconegut que es va quedar "en blanc" i ha confessat que està "profundament disgustada "amb el que li va passar.
En declaracions als periodistes després de visitar uns horts urbans, Barberá s'ha referit així al seu discurs de ahir a la nit a les Torres de Serrans davant milers de persones a l'acte on la fallera major, acompanyada per les màximes autoritats, convida a la ciutat que se sumi a les festes patronals de València.
Una de les paraules de la breu intervenció de l'alcaldessa, "caloret", s'ha convertit des d'anit en un dels temes més comentats a les xarxes socials, i la seva al·locució en general, que va intentar fer en valencià, ha estat criticada per representants de l'oposició i pel rector de la Universitat de València.
Vídeo del discurs de Barberà durant la Cridà de les Falles."Em sento profundament disgustada per la meva intervenció d'ahir a la 'crida'. Probablement, la persona que estigui més disgustada sóc jo i això ho vull reconèixer", ha assenyalat Barberá.
Segons la seva opinió, "tot el món no té tots els dies bons, de vegades surt malament" ia ella li "va tocar, malauradament, ahir en un acte tremendament important per al món faller i el món valencià", la qual cosa lamenta "profundament" .
"Que què em va passar? Que em vaig quedar en blanc. Tenia un tema treballat, probablement m'ho havia treballat massa, massa encotillat; vaig voler fer-ho massa proper i em vaig quedar en blanc i va ser produint una espiral de quedar-se en blanc, els nervis. .. ", ha confessat Barberá.
A més, ha demanat "disculpes al món faller" i als seus companys i ha volgut agrair "les manifestacions d'ànim i comprensió" que assegura haver rebut des d'anit.
"Crec que cal donar ja l'incident per tancat. Ho sento", ha afegit l'alcaldessa, que ha declarat que no li havia passat res semblant "a vint anys" d'alcaldessa, ni tan sols en mítings polítics.
Tot i això, ha afegit amb ironia als periodistes: "Però no em negareu que tinc la paternitat o maternitat d'alguna paraula nova. Això no m'ho pot negar ni treure ningú".

Hola! Molt bona vesprada a tots.
Avui és la nostra primera entrada a la classe de desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextes multilingües. Esperem gaudir d'aquesta assignatura.