COMUNICACIÓ ORAL. EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Degut a la gran importància de la oralitat,  el docent que s'encarrega de donar la classe, ha de ser conscient de que és fonamental que els seus alumnes es comuniquen, es relacionen , siguen capaços d'establir una conversa coherent i adequada.

Per a que la comunicació educativa siga efectiva i eficaç, ha se reunir una mena de característiques. Així doncs, per a que hi haja una comunicació  fluida, tant l'emissor com el receptor deuen d'estar oberts, és a dir, l'emissor te que parlar d'una forma clara, i el receptor, dispost a escoltar i a entendre el missatge.

També deu existir una bidireccionalitat del procés, és a dir, deu d'haver una continuïtat del missatge emes per l'emissor i captat pel receptor, per a que tinga sentit en tot moment el significat del missatge que s'exposa. Malgrat açò, també es possible, que tant l'emissor com el receptor modifiquen el missatge, pel que deu d'haver una interacció en el procés, segons la dinàmica establerta.

D'aquesta forma, les relacions de comunicació que s'esdevinguin en l'aula deuen ser converses amb un missatge clar, concret i precís. La funció de tot docent és que els seus alumnes siguen capaços de parlar de manera coherent, amb un to adequat, amb paraules significatives i que en tot moment no perguen el fil de la conversa. 

Emissor i receptor tenen que posar tot el seu empeny en aconseguir que la comunicació oral complisga tots els seus objectius, és a dir, que siga entesa, clara i concisa.A continuació, destacar quines són les característiques bàsiques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:- Sensibilitat- Sentit comú- Creativitat- Laxitud- Seguretat- Moral i èticaPer altre costat, destacar també, que es fonamental que el docent pose a disposició de l'alumnat els mitjans necessaris per a que siga capaç de construir la comunicació per si mateix, descobrint-la  a partir de la seua pròpia realitat i context.Tot mestre, és mestre de llengua, i per a ser un bon mestre, és important ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l'ambigüitat i fer esquemes o petits resums abans de presentar o d'exposar un tema, de tal forma que s'exposen les idees clares i precises.

Es creu també, que el millor model de llengua que pot presentar un docent, és la ductibilitat, l'adaptació, és a dir, tant el docent com l'alumnat ha se saber on està produint-se la comunicació i quines són les característiques que ha se seguir segons  el lloc on es desenvolupa. Dins de l'aula, hi haurà un to més seriós, més formal, amb un vocabulari més ric, i per altra banda, si es produeix al carrer, el to, la forma d'expressar-se, etc, canvien totalment, siguent ara més informals, col·loquials.

El docent, ha de vetllar i assegurar que en tot moment es produeix un enriquiment del llenguatge, però això no seria possible si no hi haguera una clara voluntat d'alimentació cultural. En tot moment, el docent ha de preocupar-se dins de l'aula, de fomentar i solidificar un bon llenguatge, una bona comunicació, i així, poc a poc fer conscients als alumnes de a gran importància que te l'oralitat.