historia social. Decadència i Renaixença

HISTÒRIA SOCIAL: La Decadència i la Renaixença

LA DECADÈNCIA.

La Decadència es aquell terme que fa referència al començament del procés de substitució lingüística en oposició a la Renaixença, període en el qual la llengua passa a recuperar el seus àmbits cultes.

Causes polítiques, socials i culturals de l substitució lingüística:
Per a parlar d’aquest terme, ens tenim que moure a la primera meitat del segle XVI, n es va produir el desmembrament polític, social i cultural d’aquells països que formaven la Corona d’Aragó. 

Conseqüentment, es va anar perdent tot el poder polític, la qual cosa va fer que es perderen els poders en la majoria dels àmbits.Altre esdeveniment important fou la expulsió dels moriscos, al segle XVI, la qual cosa va provocar que València perdera un terç de la seua població, que fou repoblada posteriorment per castellans.Aquest fet, el que va desencadenar va ser que hi haguera molts més castellans al territori que valencians, per tant, les editorials de València i Barcelona, preferiren editar en castellà, ja que hi havia molta més demanda literària la a llengua castellana. Així, poc a poc, el valencià es va anar quedant reduït a un àmbit molt més privat, mentre que el castellà era la llengua més notària i empleada de cara al públic, amb un major prestigi.
A la Guerra de Successió, a la Corona d’Espanya (1704,1714), els territoris que formaven l’antiga Corona d’Aragó, es posicionaren a favor de l’arxiduc Carles, lluitant així al costa de les potencies aliades. Després de la derrota, Felip V va implantar el Decret de Nova Planta, en el qual es reflectia la pèrdua de Menorca i Sardenya, i de les institucions pròpies.Així doncs, el català va ser exclòs de l’Administració, de la Legislació, el comerç, l’ensenyament.

Els catalanoparlants d’aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s’expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.En el Renaixement i en el Barroc, el català va viure una etapa de decadència, pel que fa a la literatura culta.Com que les classe altes es castellanitzaven, els escriptors pretenien escriure en castellà per aquest públic.

RENAIXENÇA:
L’inici de la Renaixença es situa simbòlicament amb la publicació de L’Oda de la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau. Coincidint amb el romanticisme i el nacionalisme de tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.

Així doncs, es passa de la diglòssia e a primera meitat del segle XIX, al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia i la prensa de consciencia que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entra doncs e la poesia, teatre, novel·la, vida pública, etc.

En acabar el segle XIX, la perspectiva literària i sociolingüística havia canviat rotundament en comparació als segles passats, ja que s’havia trencat amb el decadentisme, s’havia recuperat la literatura culta i s’havia inicia l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

l'hostia de Rita

El video parla per si sol. Menys mal que Rita ja s'ha adonat de la mala gestió que ha fet...però massa tart! El mal a València ja està fet, així que després de 24 anys, sols cal donar pas a unes noves idees, nous ideals, i esperar que no ens fallen.

temps de... ¿canvis?

Un cop més, hem exercit el nostre dret d'escollir als nostres representants per tal que gestionin els governs locals. No ens falleu. Ara toca deixar de jugar a la política i començar a treballar per millorar els vostres pobles i ciutats a fi de be de tots nosaltres.

La política de partits ha estat mala consellera. El que es bo per tots nosaltres, ho sabeu. Necessitem que gestioneu el millor per a tots, parlant amb tots i acceptant o millorant les vostres propostes amb els matisos que aportin els altres representants i que ben segur, també han de voler el millor per tots.

Potser cal acabar amb les definicions tradicionals dels conceptes polítics. Govern i oposició. Un govern hauria d'estar format per la unió dels candidats més vàlids per exercir determinada tasca en favor de la ciutat i no per la tria del Regidor del partit guanyador que més afinitat pot tenir amb determinada àrea. Heu d'acabar amb el NO per que NO, si la proposta  es bona, ho es vingui d'on vingui fins i tot, si ha estat formulada per persones que tenen ideologies polítiques obertament contràries a les nostres.

He vist prou del vostre comportament per saber que això no passarà. Que avant-poseu els vostres propis interessos o be els del vostre partit, per penjar-vos medalles o enfonsar al vostre oponent. Sembla que pocs temps després de prendre possessió dels vostres càrrecs, la cobdícia política us imbueix i us fa sucumbir al sistema existent.

M'agrada veure la il.lusió, del qui per primer cop, es escollit com a representant del poble. Els més valents creieu que podeu fer canvis importants i de manera humil, us poseu al nostre servei. Fora bo, que aquesta humilitat us acompanyés al llarg de tota la vostre representació doncs, cal que recordeu que heu estat escollit per tots nosaltres.

Si aquesta fos la vostre forma de servir-nos, a fi de be per a tots, fossiu o no la persona o partit votat per nosaltres, us convertirieu en els nostres liders i com a tals, serieu respectats per tots i fins i tot, defensats . Una vegada escollits, serieu els "nostres" representants, fora quina fora la vostra ideologia política i fora quina fora, la nostra.

Sigueu nobles, honrats, humils, generosos, valents. Si ara ens representeu a tots, votants i no votants, no ens falleu.

Ara be, l’únic que ens queda es esperar i veure si totes aquestes promeses, totes les paraules i tot el dit fins la data d’ avui, resulta ser veritat, resulta que ens trau poc a poc d’aquesta negror que estem patint els ciutadans. Estem esperant fa molts anys, i us assegurem que la espera ha sigut molt llarga i molt amarga.

Ben cert és que no sabem el que passarà amb la entrada de noves idees i noves propostes al govern, però a pitjor ja és que no es pot anar... o si..¿qui sap?

canvis?

Com és que amb la seva política d’arraconament i de quasi persecució del català, amb la seva incompetència i irresponsabilitat demostrada en casos com l’accident del Metro de València, amb el seu foment de l’especulació i del malbaratament més desenfrenats i amb els seus casos de corrupció, el primer dels quals va ser el de Palop-Naseiro el 1990, el PP ha conservat durant vint anys el govern de la Generalitat Valenciana i el dels principals ajuntaments del País Valencià? Potser la resposta és que no hi havia alternativa, perquè era molt raonable pensar que amb governs del PSPV-PSOE els resultats serien si fa no fa iguals, tal com ho demostra el cas d’Andalusia. Al capdavall, no va significar pas un gir de cent vuitanta graus la substitució el 1995 en la presidència de la Generalitat Valenciana de Joan Lerma (PSPV-PSOE) per Eduardo Zaplana (PP), com tampoc no sembla que ningú se’n recordi dels candidats que l’executiva socialista valenciana va proposar per enfrontar-se a Rita Barberà, alcaldessa de València des de 1991. M’és igual si el PP pot impedir o no que Alfonso Rus es presenti a les eleccions, el cas és que elements com aquest han de desaparèixer de la vida política, i, sobretot, cal assegurar-se que no siguin substituïts per d’altres de semblants.

Durant els darrers anys, la coalició Compromís, defensora del valencianisme catalanista definit per Joan Fuster (1922-1992), s’ha presentat com l’autèntica alternativa a tot el desgavell perpetrat pel PP durant aquests dos darrers decennis; Mònica Oltra i Mireia Mollà s’han fet un nom en la política valenciana a base de denunciar barbaritats i despropòsits com ara, per posar només un exemple entre molts, l’intent de Rita Barberà de destruir el barri del Cabanyal. Així doncs, el proper 24-M pot començar una nova etapa en la història del País Valencià, on es posi fi a una mena de gestió que ha merescut sancions, fins i tot, de Brussel·les, on s’ha multat Espanya per haver maquillat el dèficit públic valencià, resultat, evidentment, de l’aeroport sense avions de Castelló, de la despesa de la visita papal, de l’ampliació de la seu de les Corts Valencianes, de la Copa Amèrica, del Circuit de Fórmula 1, dels fracassos urbanístics de la Patacona i del Nou Natzaret, del nou Complex Administratiu 9 d’octubre, de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, del nou estadi del València, de l’Institut Valencià de la Paella, etc.

Una altra força a l’alça és Ciutadans —o potser caldria dir ja Movimiento Ciudadano?— la qual, però, es dirigeix a aquells sectors espanyolistes radicals però desenganyats del PP; que patètic que resulta veure Rita Barberà intentant desqualificar Ciutadans dient que es proposen governar València des de Barcelona, com si per als del PP, Madrid no fos el centre del món, o és que no li faria il·lusió ocupar un ministeri al govern espanyol? D’altra banda, un cop s’hagin consolidat arreu d’Espanya, Ciutadans ja traslladarà la seva seu central a Madrid, tal com ho fan tots els partits espanyols.

Podemos, que en només un any s’ha moderat tant que ja diu el contrari del que deia al principi, pot treure profit del descrèdit del PSPV-PSOE, però, és clar, els seus dirigents valencians ja se’n cuidaran prou de no fer res que pugui enutjar aquell gran amic de Pablo Iglesias que és Sa Majestat el Rei Felip VI d’Espanya; de totes formes, si Compromís hagués de fer pactes, millor seria amb Podemos que amb el PSPV-PSOE, els de Pablo Iglesias són més novells i, a més, a Madrid no tindran tant de poder i tanta influència com els socialistes.

I sobre els perjudicis socials que causa l’espoli fiscal espanyol que pateix el País Valencià, tant greu com els de Catalunya i les Illes? Bé, d’això només en parlen els de Compromís.

diverisitat és força!

Sobre els catalans i els castellans
És dilluns, el 29 de novembre. Estic en un bar mirant la gran pantalla. Barcelona-Reial Madrid. Els dos millors equips del món. El tiki-taka de Barcelona. La classe individual de Madrid. Hi ha lluita. Hi ha emoció. Es tracta d'alguna cosa més que de futbol. Es tracta de la rivalitat entre les dues més importants ciutats d'Espanya. El sentiment nacional de Catalunya que tant de temps estava oprimit per la dictadura de Franco. El rancor dels madrilenys contra el pròsper i autocomplaent Barcelona. Els catalans opinen que estan contribuint massa diners a l'estat central d'Espanya. Aquesta actitud no fa créixer la seva popularitat entre els castellans.Hi ha controvèrsies polítiques. Fa poc Catalunya va prohibir el toreig. Pels pobres animals, diuen els catalans. No et burles de mi, és per putearnos, diuen els castellans. La Plaça de toros de Barcelona era famosa. Haver matat a La Monumental un toro significava molt per a un torero. Hi havia molt públic. Sobretot castellans que vivien a Barcelona. El pròsper Catalunya sempre havia atret molta immigració. Sobretot des del pobre Andalusia, on el toreig és tan popular.Ahir hi havia eleccions a Catalunya. 'Parlant sobre populisme! Per a un vídeo-clip l'expresident de Barcelona havia contractat una actriu de porno que ballava en roba que no deixava res a la imaginació pels carrers de Barcelona mentre cantava amb veu sensual que Laporta era un candidat molt apte. Els socialistes presentaven a una dona que es va córrer quan lliscava lentament el bitllet a la ranura de l'urna. El departament local del PP tenia un anunci en què la presidenta del partit apareixia en un vídeo joc com una versió botox de Lara Croft per disparar als immigrants il·legals. I el CiU, el guanyador d'ahir, tenia un anunci en què algú disfressat amb la bandera d'Espanya robava carteres dels catalans al carrer.A mi m'agrada Catalunya. Allà hi havia la primera vegada que vaig visitar Espanya. Era en els vuitanta. Mai vaig a oblidar el moment en què el tren va arribar a Barcelona després d'un llarg viatge per Bèlgica i França. Barcelona era meravellosa. Allà balbucejava les meves primeres paraules en castellà. Almenys, això creia jo. Potser era català. Què sabia jo? Quan després viatjava per Espanya i deia que havia estat a Barcelona, ​​moltes persones feien un gest de tancar la boca amb una cremallera imaginària mentre deien:'¿Los Catalans? Són molt tancats! 'Els mirava sorprès. ¿Els catalans tancats? ¿Teresa? ¿Toni? ¿Vicky? ¿¿¿Carmen ??També aquí a El Bierzo de vegades la gent parla amb menyspreu dels catalans. 'No tinc res en contra d'ells, però quan es dirigeixen a mi, han de parlar castellà i no catalán', diuen. La veritat és que els catalans aquí mai et dirigeixen en català. Parlen català entre ells, per descomptat. A Catalunya mateix a vegades es troba a algú que rebutja parlar castellà. Idiotes fanàtics hi ha a tot el món. Els catalans han d'estar orgullosos de ser bilingües. Que volen reprimir el castellà del sistema educatiu a Catalunya és una cosa que no entenc. Castellà és una llengua mundial. A mi em costava molt d'esforç aprendre-ho. Nens que creixen en un món bilingüe tenen un avantatge. Després aprenen més fàcil qualsevol altra llengua.Tot d'una sento esbroncades i crits de joia. Barcelona ha marcat un altre gol. Després d'una passada creuada de Messi a Villa. Segurament no catalans. Un argentí i un asturià. És la prova una vegada més. ¡Diversitat és força!Ací us deixe un article que he trobat per internet, i la veritat és que m'ha cridat prou l'atenció, dugut a la gran polèmica que ha suposat el desg d'independència de Catalunya a l'actualitat. Doncs, be, com a dia d'avui també estem tant posats al fútbol, aquest article reflexa mitjançant aquesta teàtica fubolística, les grans diferències entre catalans,i castellans.

Anglés, la gran lluita dels mestres

Els professors dels centres públics i concertats que imparteixin assignatures en anglès han de complir un requisit addicional pel que fa al domini de llengües estrangeres. 

Es tracta del Certificat de Capacitació, que s'aconsegueix després de superar un curs de diversos mesos sobre tècniques pedagògiques per donar matèries en un idioma forà. És a dir, no consisteix a avaluar coneixements tècnics, que de fet ja suposen a aquests professors, que han de disposar d'un nivell B2 en la llengua en qüestió per poder optar a aquest.

L'exigència es va regular en 2013 i entrarà en vigor el pròxim any, de cara al curs 2016-2017. L'elevat termini es va justificar en que d'aquesta manera es donava temps als professionals interessats a aconseguir la capacitació. No és un assumpte trivial doncs afectarà a milers de docents si es té en compte que de cara a l'esmentat exercici totes les escoles han de donar una assignatura no lingüística en un idioma estranger entre 1r i 4t de Primària. O el que és el mateix, els alumnes rebran la classe d'anglès habitual i una més (excepte Llengua o Valencià), per la qual es demanarà aquest certificat. Aquesta és la base del model d'ensenyament plurilingüe que el setembre vinent ja haurà arribat als dos primers cursos de l'etapa. En aquest cas i de forma provisional, els docents encarregats d'aquestes classes en anglès només necessitaran acreditar el B2, el mateix requisit que s'aplica als que treballen en centres de la Xarxa Plurilingüe, que ja dupliquen les hores d'anglès des de fa anys i fins i tot en cursos superiors. Això sí, de cara al 2016-2017 només valdrà la certificació. Segons han explicat fonts sindicals, tot i que la formació necessària per aconseguir la capacitació s'oferta gratuïtament per la xarxa pública, les places no són suficients davant l'elevada demanda, de manera que molts docents es veuen obligats a recórrer a vies alternatives de pagament. La capacitació també afavorirà els que es presenten a una oposició, ja que permetrà sumar dos punts en el concurs de mèrits, el màxim possible pel que fa al domini de llengües estrangeres. No obstant això, en no ser un requisit per a la docència fins a 2016, de cara al procés selectiu d'aquest estiu (de 887 places) encara es podran sumar amb el B2. Al principi Educació va plantejar exigir-ja, però ha optat per esperar un any perquè considera que és més d'acord amb la normativa que regula la capacitació i després que sindicats com CSI • F presentessin reclamacions en aquest sentit.

 OPINIÓ PERSONAL: 

Des del meu punt de vista, considere que açò dels idiomes està anant-se'n de les mans d'una manera desmesurada. És una lluita constant per a tots els joves a l'actualitat que com a bojos estan esforçant-se al màxim per a poder traure algun títol d'anglès i així poder arribar "a ser algú en quant al món laboral ens referim". En pròpia pell sé el que és dur diversos anys estudiant una llengua estrangera i no traure el rendiment esperat, però això, no crec que siga culpa dels propis estudiant, això be de més enllà, culpa dels propis professors d'anglès de l'escola, ja que l'anglès impartit en les sessions de primària deixava prou que desitjar. 

Aquest problema be donat per que abans no feia falta tant de títol ni tant de nivell d'anglès, doncs a l'escola ens ensenyaven el bàsic i fonamental que tampoc servia per a res si no et buscaves a vida fóra de l'escola per a saber més d'aquest idioma. El problema, realment be quant a aquells estudiants que en l'escola no han aprés res d'anglès, deuen d'estar lluitant sense parar per a fer-se un lloc al món laboral i aconseguir i títol que després posaran en pràctica a la classe d'una forma molt bàsica, és a dir, per a donar classe a nens de primària, l'únic que gastarem seran paraules i frases bàsiques, no totes aquestes complicacions que al B2 se'ns demana. 

Però be, la cosa està així, i és el que per desgràcia a estudiants com a mi ens ha tocat viure. Conselleria i el seu món... Per donar classe en valencià s'exigeix el mitjà (nivell C1) i el curs de capacitació i tot i així els alumnes que no van a línia en valencià no són capaços de parlar-lo correctament, i molt menys d'escriure'l. ¬¬Doncs per fer classe en anglès exigeix el B2 (curs que actualment estic cursant i hem pareix desmesurat per a una classe de primària) i el mateix curs de capacitació, així que ja sabem el resultat d'aquesta "innovadora" mesura de la conselleria. L'únic que s'aconseguirà amb tot açò, són alumnes que no parlaran bé ni castellà, ni valencià ni anglès. I a més com milers de professors sense capacitats reals per expressar-se correctament en anglès van a impartir classe, el nivell d'aquestes baixarà per força.

proves als centres escolars

La conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha publicat les instruccions per les quals s'estableixen les dates en què es realitzaran les proves d'avaluació diagnòstica de quart de Primària i segon de Secundària, i d'avaluació individualitzada de tercer de Primària. 

 En concret, les proves escrites d'avaluació diagnòstica de quart de Primària, així com les d'avaluació de tercer de Primària, es realitzaran els dies 28 i 29 de maig, i les proves orals es duran a terme entre els dies 25 de maig i 14 de juny. 

Pel que fa a les proves diagnòstiques de segon de Secundària es realitzaran els dies 21 i 22 de maig, tal com estava previst. Es tracta del quart any consecutiu que la Conselleria d'Educació realitzarà una prova d'anàlisi als 100.183 alumnes de quart de Primària i segon de Secundària per conèixer el nivell de competències i coneixements adquirits al llarg del curs. 

 Pel que fa a les proves d'avaluació individualitzada de tercer de Primària, que realitzaran enguany 49.169 alumnes de 1.323 centres, es tracta de la primera vegada que es duran a terme, atès que aquest és el primer any d'implantació de la nova Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa. Cal destacar que la LOMCE estableix proves d'avaluació en tercer i sisè de Primària, amb la finalitat mesurar el nivell d'adquisició de competències per part de l'alumne, però aquest any només es realitzarà a 3r de Primària ja que encara no està implantat el nou sistema a sisè de Primària. 

 Proves diagnòstiques: en concret, les proves de quart de Primària seran realitzades per un total de 50.122 alumnes, pertanyents a 1.326 centres educatius i les de segon de Secundària un total de 50.061 alumnes, pertanyents a 680 centres educatius.

 A través d'aquestes proves, Educació i els centres obtenen informació sobre l'adquisició de competències de les àrees de matemàtiques i comunicació lingüística. A més, els alumnes de quart de Primària també realitzen proves per avaluar la seva competència oral, que es duran a terme entre el 28 de maig i el 14 de juny. 

 L'avaluació diagnòstica constitueix una prioritat per a la Conselleria d'Educació atès que permet disposar d'uns informes amb què es pugui treballar per la millora de la qualitat educativa i contra el fracàs escolar. Cal destacar també que, per iniciativa de la Conselleria, s'ha dotat de més transparència als resultats obtinguts pels centres en les proves, atès que els pares poden sol•licitar l'informe dels resultats com un element clau a l'hora d'escolaritzar els seus fills al centre educatiu.

 Nivell de coneixement: els resultats d'aquestes proves permeten a la Conselleria, als centres educatius i al professorat disposar d'informació sobre de la qualitat del sistema educatiu. Per això, constitueixen un instrument eficaç per a conèixer aquells aspectes que poden ser millorats i establir així plans de millora ajustats i realistes.

 Així, l'anàlisi dels resultats, la confidencialitat està assegurada, per garantir l'anonimat dels alumnes, permet detectar de manera primerenca possibles dificultats per a ser esmenades amb l'adopció de les mesures necessàries. A més, aquestes proves tenen també un caràcter informatiu i orientador per al professorat, l'alumnat i les famílies, mancant d'efectes acadèmics. 

 Entre altres accions, fruit de les anàlisis de les avaluacions diagnòstiques realitzades en els últims anys, la Conselleria ha publicat diversos materials per millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat.

 OPINIÓ PERSONAL: Esta noticia en particular m'ha cridat l'atenció especialment, ja que després d'haver-la llegit, considero que és una mesura positiva en tant en quant parlem d'educació. Bé es cert, que tots els centres educatius duen un control establert sobre el nivell d'aprenentatge adquirit pels seus alumnes, sobretot a l'etapa de primària, que és on més èmfasi hi ha que fer al hora de que els xiquets aprenguen, doncs és el període més sensible d'ensenyament i aprenentatge. 

 Mitjançant exàmens, controls o proves, els alumnes posen al coneixement dels mestres quines són les coses que han adquirit, els seus coneixements i els seus errors. D'aquesta manera, s'avalua d'una forma més específica, ja que les proves de classe es realitzen tema per tema o trimestre a trimestre. Crec que el pla establert per Conselleria d'avaluar de forma general als cursos, és la millor forma de saber si el que han adquirit al llarg de tot el curs ha fet efecte en els alumnes, doncs reflecteixen els diversos coneixements educatius que al llarg del cicle escolar es suposa que han aprés. Aquesta prova, per descomptat, es realitza de forma individual, per a que el xiquet reflexe el que ha aprés, el nivell educatiu que posseeix, els errors...etc. D'aquesta manera Conselleria pot fer-se una idea acertada de les competència del centre, de la qualitat educativa que el caracteritza, i de quines serien les millores més ajustades per a millorar (en el cas de que siga necessari) el centre.

"Pompeu Fabra", la 12 universitat més important del món

"La universitat Pompeu Fabra i l'Autònoma de Barcelona se situen entre les 30 millors universitats del món de menys de 50 anys , segona la llista que publica la revista THE (Times Higher Education). 

En concret, la Pompeu Fabra ocupa la posició número 12 , d'una llista que encapçala la suïssa École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

 Pel que fa a la UAB, se situa al lloc número 29 del rànquing. La resta d'universitats estatals apareixen a partir del lloc número 46, que ocupa la Universitat Autònoma de Madrid. 

Al lloc 80 apareix la Universitat Rovira i Virgili. Al lloc 88 hi ha la Universitat de Vigo i al 97 la Universitat Politècnica de València. Als llocs dos i tres de la llista hi apareixen universitats sud-coreanes, concretament la Universitat Pohang de Ciència i Tecnologia i l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia (KAIST). 

En quart i cinquè lloc també hi ha universitats asiàtiques, com són la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong i la Universitat Tecnològica de Nanyang, de Singapur. Per països, Austràlia és el que situa més universitats en el Top 100 d'universitats joves (16), seguit de prop pel Regne Unit (15) i, a més distància, per Alemanya (7), els Estats Units (7), Espanya (6) i França (5). 

Els resultats del rànquing s'han fet públics durant la Cimera d'Universitats Joves, que enguany ha tingut lloc a la Dublin City University. Durant la jornada, Phil Baty, l'editor del rànquing, també ha anunciat que la Universitat Pompeu Fabra, cinquena europea i primera estatal de la llista, serà la seu de la propera cimera, que es farà a Barcelona els dies 6 i 7 d'abril del 2016". 

La veritat és que després d'haver llegit aquest article per internet, crec que és una bona noticia per al país català, ja que d'aquesta manera, els integrants d'aquesta universitat han demostrat el seu esforç, la seua intel·ligència i la seua serietat davant d una institució com aquesta. 

Amb esforç i sacrifici i pocs anys, al voltant dels 50, han aconseguit colocar-se al lloc 12 entre les universitats més importants del món, un lloc que no està gens malament. Ben és sabut que sempre han destacat les universitats procedents de països amb un alt nivell económic i una gran prospèritat, o inclús de pròpies ciutats espanyoles amb un alt nivell, com be són les de Madrid. Per aixó, considere que aquesta es una bona noticia per al poble català,i que poc a poc anirà prosperant i pujant possicions en aquesta llista.

interferències lingüístiques

Seguint amb la classe anterior, hem completat per grups un quadre, posant-lo en comú, segons la importància que te per  a nosaltres els diferents criteris establerts al requadre.

D’aquesta manera, hem decidit que el primer lloc, s’ha de planificar l’activitat d’expressió, prendre consciència de les necessitats orals, mantenir l’ordre a classe, emfasitzar tant la correcció, com la fluïdesa, i per últim, esperar els progressos a mitjà i a llarg termini.
Seguint amb la dinàmica de la sessió, per grups hem llegit una mena d’articles, relacionats en diverses propostes que poden seguir-se dins d’un aula, i d’ aquesta manera fomentar la comunicació oral dins de les classes. Segons siguen jocs, tècniques, estratègies,etc.
S’han proposat jocs de presentació, com el : ¿qui és?, jocs de presentació:  escollim i tema, i també s’han proposat tècniques de treball en grup, on s’han seleccionat opcions com grup nominal, una posada en comú d’un tema per part dels participant de cada grup, i el seu corresponent debat. I també, ens ha paregut adequat seleccionar els diàlegs simultanis, on per parelles, el mestre proposa un tema, i cada parella ha de dialogar i debatre sobre aquest tema fins arribar a un consens comú.
A més a més, també hem estat vegent les interferències lingüístiques, definides com els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per l’influència d’una segona llengua.Segons el prestigi, la lleialtat lingüística, el nombre de comunitats lingüístiques, les interferències, etc... la influències d’una llengua a altra seran majors o menors.
El paper dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament és fonamental en aquest aspecte, ja que te una gran influència a la societat.Es tracta d’un procés constant i difícil de corregir, ja que sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia forma alinea.
Així doncs, classifiquem la interferència, segons siga:
Dins d’aquesta coneguem, els préstecs: paraules procedents d’altra llengua introduïdes en un altra, i el cals: paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua.

1-      Fònica: consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que són pròpies d’altra.

2-      Lèxica i semàntica: incorporació en la llengua “b” de les paraules i expressions semàntiques pròpies d’un altra, com pot ser: saque, bocadillo...etC

COMUNICACIÓ ORAL. EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Degut a la gran importància de la oralitat,  el docent que s'encarrega de donar la classe, ha de ser conscient de que és fonamental que els seus alumnes es comuniquen, es relacionen , siguen capaços d'establir una conversa coherent i adequada.

Per a que la comunicació educativa siga efectiva i eficaç, ha se reunir una mena de característiques. Així doncs, per a que hi haja una comunicació  fluida, tant l'emissor com el receptor deuen d'estar oberts, és a dir, l'emissor te que parlar d'una forma clara, i el receptor, dispost a escoltar i a entendre el missatge.

També deu existir una bidireccionalitat del procés, és a dir, deu d'haver una continuïtat del missatge emes per l'emissor i captat pel receptor, per a que tinga sentit en tot moment el significat del missatge que s'exposa. Malgrat açò, també es possible, que tant l'emissor com el receptor modifiquen el missatge, pel que deu d'haver una interacció en el procés, segons la dinàmica establerta.

D'aquesta forma, les relacions de comunicació que s'esdevinguin en l'aula deuen ser converses amb un missatge clar, concret i precís. La funció de tot docent és que els seus alumnes siguen capaços de parlar de manera coherent, amb un to adequat, amb paraules significatives i que en tot moment no perguen el fil de la conversa. 

Emissor i receptor tenen que posar tot el seu empeny en aconseguir que la comunicació oral complisga tots els seus objectius, és a dir, que siga entesa, clara i concisa.A continuació, destacar quines són les característiques bàsiques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:- Sensibilitat- Sentit comú- Creativitat- Laxitud- Seguretat- Moral i èticaPer altre costat, destacar també, que es fonamental que el docent pose a disposició de l'alumnat els mitjans necessaris per a que siga capaç de construir la comunicació per si mateix, descobrint-la  a partir de la seua pròpia realitat i context.Tot mestre, és mestre de llengua, i per a ser un bon mestre, és important ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l'ambigüitat i fer esquemes o petits resums abans de presentar o d'exposar un tema, de tal forma que s'exposen les idees clares i precises.

Es creu també, que el millor model de llengua que pot presentar un docent, és la ductibilitat, l'adaptació, és a dir, tant el docent com l'alumnat ha se saber on està produint-se la comunicació i quines són les característiques que ha se seguir segons  el lloc on es desenvolupa. Dins de l'aula, hi haurà un to més seriós, més formal, amb un vocabulari més ric, i per altra banda, si es produeix al carrer, el to, la forma d'expressar-se, etc, canvien totalment, siguent ara més informals, col·loquials.

El docent, ha de vetllar i assegurar que en tot moment es produeix un enriquiment del llenguatge, però això no seria possible si no hi haguera una clara voluntat d'alimentació cultural. En tot moment, el docent ha de preocupar-se dins de l'aula, de fomentar i solidificar un bon llenguatge, una bona comunicació, i així, poc a poc fer conscients als alumnes de a gran importància que te l'oralitat.

expressió oral

L’EXPRESSIÓ ORAL.
A la classe del dia 29 d’abril, estiguérem parlant àmpliament del que suposa l’expressió oral i com deuríem de fomentar-la en l’aula, amb els nostres alumnes.
D’aquesta manera, ens posarem per grups i començarem a debatre i a posar en comú una mena de conceptes i d’idees. De la mateixa manera, estàvem fomentant l’expressió oral de forma inconscient, al parlar de forma individual, dialogar amb els demés, discutir, debatre, etc.Dos conceptes fonamentals que hi estiguérem parlant a la classe, són la comunicació oral autogestionada i la plurigestionada.Les diferenciem en tant en quant la autogestionada es relaciona en el propi individu, en la gestió del discurs que fa el propi emissor a l’hora de emetre un discurs, exposició, etc. El receptor no te un paper fonamental en aquest tipus de comunicació. On intervé és en la plurigestionada, relacionada amb el debat, entrevistes... en aquest tipus de comunicació, tant l’emissor com el receptor tenen papers fonamentals, ja que estableixen una comunicació entre ambdós.També, afegir, que hi estiguérem parlant sobre quin d’aquestos dos tipus de comunicació seria més interessant per a practicar a l’aula des de nivells baixos. Les respostes en general de tots els companys foren que tant ú com l’altre, son tipus de comunicació oral fonamentals per a posar en pràctica en les aules, i al veritat és que quant més prompte es comenci millor, ja que el xiquet tindrà una major predisposició a l’hora de dialogar amb els demés, realitzar  alguna intervenció individual, etc.
Per altre costat, tenim les macro habilitats , estratègies que l’emissor d’un discurs oral posa en marxa per a comunicar-se en situacions d’autogestió i de plurigestió.Trobem doncs, una sèrie de micro habilitats de l’expressió oral, com són:-          Planificar un discurs: a partir de l’experiència que tenim en situacions semblants, es tracta de preveure i planificar el que pot passar, i com ens comportarem. Suposa el fet de pensar que es vol dir, i com anem a dir-ho, quin és el nostre objectiu, i el tema a transmetre.
-          Conduir el discurs: Són les estratègies a seguir, l’autogestió, el to de parla, com captar l’atenció del receptor, etc.
-          Negociar el significat del discurs: Es tracta d’adoptar el grau d’especificació del discurs a partir de la situació de comunicació i del que sabem del receptor, i d’avaluar la comprensió de l’interlocutor, és a dir, confirmar o explicitar  el grau de comprensió
-          Produir el discurs: Intercanvi de missatges, posar en pràctica l’oralitat de forma adequada i coherent.
-          Considerar els aspectes no verbals: es relaciona en tot el que te que veure en la gestualitat, l’ expressió corporal, to, veu...
Per a concloure, dir que és molt important que dins de les classes es fomente la comunicació oral, ja que el xiquet té que ser capaç en un futur de desenvolupar-se  en tots els àmbits, amb una bona coherència, to de veu, adequació, etc.