historia social. Decadència i Renaixença

HISTÒRIA SOCIAL: La Decadència i la Renaixença

LA DECADÈNCIA.

La Decadència es aquell terme que fa referència al començament del procés de substitució lingüística en oposició a la Renaixença, període en el qual la llengua passa a recuperar el seus àmbits cultes.

Causes polítiques, socials i culturals de l substitució lingüística:
Per a parlar d’aquest terme, ens tenim que moure a la primera meitat del segle XVI, n es va produir el desmembrament polític, social i cultural d’aquells països que formaven la Corona d’Aragó. 

Conseqüentment, es va anar perdent tot el poder polític, la qual cosa va fer que es perderen els poders en la majoria dels àmbits.Altre esdeveniment important fou la expulsió dels moriscos, al segle XVI, la qual cosa va provocar que València perdera un terç de la seua població, que fou repoblada posteriorment per castellans.Aquest fet, el que va desencadenar va ser que hi haguera molts més castellans al territori que valencians, per tant, les editorials de València i Barcelona, preferiren editar en castellà, ja que hi havia molta més demanda literària la a llengua castellana. Així, poc a poc, el valencià es va anar quedant reduït a un àmbit molt més privat, mentre que el castellà era la llengua més notària i empleada de cara al públic, amb un major prestigi.
A la Guerra de Successió, a la Corona d’Espanya (1704,1714), els territoris que formaven l’antiga Corona d’Aragó, es posicionaren a favor de l’arxiduc Carles, lluitant així al costa de les potencies aliades. Després de la derrota, Felip V va implantar el Decret de Nova Planta, en el qual es reflectia la pèrdua de Menorca i Sardenya, i de les institucions pròpies.Així doncs, el català va ser exclòs de l’Administració, de la Legislació, el comerç, l’ensenyament.

Els catalanoparlants d’aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s’expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.En el Renaixement i en el Barroc, el català va viure una etapa de decadència, pel que fa a la literatura culta.Com que les classe altes es castellanitzaven, els escriptors pretenien escriure en castellà per aquest públic.

RENAIXENÇA:
L’inici de la Renaixença es situa simbòlicament amb la publicació de L’Oda de la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau. Coincidint amb el romanticisme i el nacionalisme de tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.

Així doncs, es passa de la diglòssia e a primera meitat del segle XIX, al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia i la prensa de consciencia que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entra doncs e la poesia, teatre, novel·la, vida pública, etc.

En acabar el segle XIX, la perspectiva literària i sociolingüística havia canviat rotundament en comparació als segles passats, ja que s’havia trencat amb el decadentisme, s’havia recuperat la literatura culta i s’havia inicia l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.